Meritxell Inaraja La Seca 2

Fuente: Meritxell Inaraja
Fotografía: Adrià Goula

La Seca és el nom que rebia la Reial Fàbrica de la Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona, on es va encunyar moneda des del 1441 fins al 1849. La primera implantació de La Seca de la que es tenen dades és del segle XIV, a les finques situades a la cantonada del carrer de La Seca i el carrer de les Mosques. Durant la primera meitat del s. XVII es fa una primera ampliació de la fàbrica, i és durant aquest període que la finca del carrer de la Seca 2C, ara rehabilitada, esdevé part de La Seca. En una segona ampliació al segle XVII, amb l’aparició dels molins per a la fabricació de moneda, s’ocupen finques fins al carrer Flassaders. És en aquest període que s’inclou la finca que actualment acull l’Espai Escènic Joan Brossa. Posteriorment i arribats a la primera meitat del s. XIX es redueix la ocupació a la finca del carrer Flassaders, la del carrer de la Seca 2 i la finca originària de la primera implantació. Quan a finals del segle XIX s’atura definitivament la producció de moneda, les diferents finques van ser altra vegada segregades i ocupades com a habitatges i usos múltiples.

 La finca del carrer de la Seca 2 és un edifici d’una sola nau entre mitgeres, de planta quadrada, coberta a dues aigües i estructura de parets de càrrega de maçoneria de pedra del segle XVII, pilars centrals de totxo massís, segurament modificats al segle XIX i altell interior afegit al s. XX. En un inici l’encàrrec era el de resoldre les patologies existents i dotar-lo de les condicions necessàries per a un possible ús cultural indefinit. Durant la redacció del projecte es va concretar l’ús com a centre de documentació i sobre aquest programa es va iniciar l’obra. Tot i això aquest no serà però el destí final de l’edifici que, unint-se a la l’Espai Brossa que ocupa part de la Seca al carrer Flassaders, passarà a formar part d’aquesta Fàbrica de Creació amb programa a l’entorn de la figura de Joan Brossa. En tot cas, els ajustos del programa no han modificat els fonaments de la proposta inicial que, basada en informes tècnics anteriors, oferia la resolució de patologies, condicionament a la normativa vigent i aportació de llum natural amb suficient versatilitat per adaptar-se a l’ús final i concret que es doni a l’edifici, mantenint sempre les estructures i volumetria com a memòria del passat històric significat de la Seca 2.

Pel que fa a aquest passat industrial de l’edifici, tot i la importància de l’activitat com a fàbrica de la Moneda de Barcelona, a l’interior de la nau no en queden traces evidents. A simple vista només les lloses del paviment deixen constància i són indicadors de la ubicació de maquinària pesant per la fabricació de la moneda. Tampoc la xemeneia, testimoni i símbol visible del passat industrial, no forma part d’aquesta finca. L’interès rau en la volumetria de la construcció i en l’activitat que va acollir.

Així, donat que tota la informació històrica sobre la fabricació de moneda que es podia obtenir es trobava en el paviment o a cotes inferiors a aquest, la intervenció comença amb l’excavació arqueològica de tota la superfície interior. I efectivament, es constaten i es poden documentar les construccions i instal.lacions existents al subsòl en els moment de funcionament de la fàbrica: dipòsits de carbó, conduccions d’aigua, sortides de fums, forns, suports del molins i màquines d’encunyar… Totes aquestes dades han permès seguir el.laborant estudis sobre el possible funcionament de la fabricació de la moneda a Barcelona. I les traces dels principals d’elements compatibles amb el futur funcionament de l’edifici s’han mantingut visibles en el paviment final.

 Pel que fa al condicionament interior com a nou espai cultural, es resol la patologia constructiva i estructural existent i la falta de llum interior amb un únic gest. Amb un tall de la coberta a l’extrem nord de l’edifici, on el deteriorament de l’estructura requeria una substitució, i la creació d’un pati amb una nova façana vidriada interior, s’aconsegueix eliminar la part de la coberta afectada i resoldre la il.luminació natural de l’interior per reflexió de la llum solar en el mur del pati.

Així mateix, aquest buidat longitudinal permet una relació visual directa amb l’Espai Brossa, part també de l’antiga fàbrica de la Moneda la Seca, marcant un inici de possibles relacions i adicions futures entre els dos edificis. Aquest nou espai exterior permet també disposar de lloc per a la ubicació de les instal.lacions sense que aquestes afectin la coberta, de la que se’n pretén mantenir al màxim la unitat. De l’altell existent a l’interior, s’elimina la part més feble estructuralment i es concentren les instal.lacions a la part que es conserva, convertint-la en una gruixuda capa horitzontal funcional. D’aquesta manera s’allibera la resta de l’espai i es pot disposar d’un doble espai d’accés i usos públics múltiples des del que es percep la totalitat de l’interior i la coberta original. Els canvis en el funcionament de l’edifici provoquen ara la connexió entre els dos edificis rehabilitats, l’Espai Brossa i la Seca 2, que ja havien format part conjuntament de l’antiga fàbrica de la Moneda. Aquesta possibilitat ja havia estat contemplada en la solució proposada de creació d’un pati a la Seca 2, i per tant es crearà una connexió exterior a través dels patis i una connexió interior a manera de lluerna que permeti una visió de la xemeneia com a referència simbòlica de la Seca Antiga Fàbrica de la Moneda de Barcelona.

Arquitecta:
Meritxell Inaraja i Genís

Col·laboradors arquitectura:
Laurta Bigas, Amàlia Casals

Altres col·laboradors:
Eskubi-Turró arquitectes SLP
Control i gestió d’obres i projectes,SLP
Teyle, técnica y legalización,SLP
Estudi Històric: Veclus

Data:
20/05/2015 

Superfície construïda:
493m2