La Seca és el nom que rebia la Reial Fàbrica de la Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona, on es va encunyar moneda des del 1441 fins al 1849. La primera implantació de La Seca de la que es tenen dades és del segle XIV, a les finques situades a la cantonada del carrer de La Seca i el carrer de les Mosques. Durant la primera meitat del s. XVII es fa una primera ampliació de la fàbrica, i és durant aquest període que la finca del carrer de la Seca 2C, ara rehabilitada, esdevé part de La Seca. En una segona ampliació al segle XVII, amb l’aparició dels molins per a la fabricació de moneda, s’ocupen finques fins al carrer Flassaders. És en aquest període que s’inclou la finca que actualment acull l’Espai Escènic Joan Brossa. Posteriorment i arribats a la primera meitat del s. XIX es redueix la ocupació a la finca del carrer Flassaders, la del carrer de la Seca 2 i la finca originària de la primera implantació. Quan a finals del segle XIX s’atura definitivament la producció de moneda, les diferents finques van ser altra vegada segregades i ocupades com a habitatges i usos múltiples.
La finca del carrer de la Seca 2 és un edifici d’una sola nau entre mitgeres, de planta quadrada, coberta a dues aigües i estructura de parets de càrrega de maçoneria de pedra del segle XVII, pilars centrals de totxo massís, segurament modificats al segle XIX i altell interior afegit al s. XX. En un inici l’encàrrec era el de resoldre les patologies existents i dotar-lo de les condicions necessàries per a un possible ús cultural indefinit. Durant la redacció del projecte es va concretar l’ús com a centre de documentació i sobre aquest programa es va iniciar l’obra. Tot i això aquest no serà però el destí final de l’edifici que, unint-se a la l’Espai Brossa que ocupa part de la Seca al carrer Flassaders, passarà a formar part d’aquesta Fàbrica de Creació amb programa a l’entorn de la figura de Joan Brossa. En tot cas, els ajustos del programa no han modificat els fonaments de la proposta inicial que, basada en informes tècnics anteriors, oferia la resolució de patologies, condicionament a la normativa vigent i aportació de llum natural amb suficient versatilitat per adaptar-se a l’ús final i concret que es doni a l’edifici, mantenint sempre les estructures i volumetria com a memòria del passat històric significat de la Seca 2.
Pel que fa a aquest passat industrial de l’edifici, tot i la importància de l’activitat com a fàbrica de la Moneda de Barcelona, a l’interior de la nau no en queden traces evidents. A simple vista només les lloses del paviment deixen constància i són indicadors de la ubicació de maquinària pesant per la fabricació de la moneda. Tampoc la xemeneia, testimoni i símbol visible del passat industrial, no forma part d’aquesta finca. L’interès rau en la volumetria de la construcció i en l’activitat que va acollir.
Així, donat que tota la informació històrica sobre la fabricació de moneda que es podia obtenir es trobava en el paviment o a cotes inferiors a aquest, la intervenció comença amb l’excavació arqueològica de tota la superfície interior. I efectivament, es constaten i es poden documentar les construccions i instal.lacions existents al subsòl en els moment de funcionament de la fàbrica: dipòsits de carbó, conduccions d’aigua, sortides de fums, forns, suports del molins i màquines d’encunyar… Totes aquestes dades han permès seguir el.laborant estudis sobre el possible funcionament de la fabricació de la moneda a Barcelona. I les traces dels principals d’elements compatibles amb el futur funcionament de l’edifici s’han mantingut visibles en el paviment final.
