Bosch Capdeferro Casas Patio de Celrà. Girona

Source: Bosch CapdeferroPhotography: José Hevia
Date: December 25, 2016

El proyecto para 13 casas patio en hilera en Celrà pretende explorar nuevas posibilidades para las tipologías que conforman la llamada ciudad-jardín. Se trabaja con la idea de promover espacios de intenso encuentro e intercambio entre la casa y el territorio donde se sitúa y entre la casa y el medio.

El hecho de que la normativa urbanística local no estableciera un límite a la profundidad edificable en el solar nos permite pensar en unas viviendas de 30 m. de profundidad que incorporan el vacío en su interior, un vacío que se convierte en centro de gravedad de la casa y en foco espacial de todas las  estancias que se sitúan a su alrededor. Vacío concebido como intervalo, habitación íntima y privada exterior, fuente de aire y de luz solar.

El patio se convierte, de esta forma, en el ámbito que configura el microclima de la casa y donde puede desplegarse el microcosmos de sus diversos  habitantes.

A escala urbana el edificio se propone ensanchar el espacio público de la calle a través de un gran vestíbulo verde. Para hacer posible este uso colectivo del frente de la parcela se plantea un garaje comunitario en planta baja con una única entrada que reduce el tránsito de vehículos en toda el área.

La mitad de las viviendas cuentan con una amplia estancia situada entre el espacio diáfano del garaje y la calle que las pone en relación directa con el vestíbulo verde. Dicho espacio, complementario al programa que se desarrolla en las plantas superiores, es utilizable como ámbito de trabajo abierto a la calle (consulta de osteopatía, taller para clases de idiomas, …), ideal para algún uso muy específico (espacio de música, espacio de juegos, …) o como habitación para una persona que desee o necesite gozar de una cierta autonomía (un adolescente, un abuelo, …). La existencia de este elemento que actúa de bisagra entre el espacio público y el doméstico propone la aparición de una cierta complejidad y riqueza de usos en los tejidos de ciudad jardín, demasiadas veces desiertos de ámbitos para las relaciones entre vecinos.

La cerámica juega un papel fundamental en la materialidad del proyecto, tanto en el exterior del edificio como en sus espacios interiores. El uso del  ladrillo en las fachadas contextualiza la intervención en su entorno más inmediato: su color oscuro le confiere neutralidad y un cierto hermetismo buscando convertir el conjunto en plano de fondo de la fábrica modernista existente y al mismo tiempo ceder todo el protagonismo a los patios interiores que estructuran las viviendas. La constante variabilidad del medio y sus múltiples matices a lo largo del día y de las estaciones del año son capturados por los revestimientos cerámicos claros de los patios que aportan domesticidad y una vibración particular de la luz a cada una de las viviendas.

9 Comments

  • Berto 02/19/2015

    Com sou….. Crec que el projecte és molt bo! FA de teló de fons negre, fent que ressalti la potència de la fàbrica. O potser us agradaria més que posesin 10 xalets “aparejados” com els que hi ha al costat? Allò fa poble? Allò no és per criticar?
    Bravo pel projecte!

    Reply
  • VVB 10/24/2014

    Es que crec que d’això tracten les cases pati, és una relació interior amb el pati, no és un edifici extrovertit sino que es vol amagar de ser vist en un àmbit on hi ha un equipament públic. Entenc tambe que la materialitat negre no convida a ser habitatge però els propis arquitectes tenen els seus motius, actuar com a taló de fons de la fàbrica, per exemple, desde les vies del tren quan agafes el tren.
    Per altra banda, una de les coses que trobo que no m’acaben d’agradar és l’accés, arribar i veure una escala, no ho sé, ho trobo dur. Suposo que per salvar el desnivell era la solució proposada però, no n’hi havia una altra?
    També trobo bastant inútil aquest retranqueig que es fa per donar-lis una intenció de puzle. Molt bé, la intenció hi és però s’acaba convertint en un espai inútil. Ja que es feia un retranqueig, no es podia haver servit com a serveis de l’habitatge?

    Reply
  • oriol 07/04/2014

    Es un bon exemple d.arquitectura per guanyar concursos…..quelcom dificil en l.actualitat amb la gran quantitat de col.legues sense perspectives…..no es elmeu estil pero us desitgo que trobeu el vostre cami….salutacion……www.bangolo.com

    Reply
  • Àlex 05/17/2014

    Estic d’acord amb en Terricabras, m’ha sobtat molt quan he vist la presentació! Semblava la casa perfecte. i es que cada dia sens dona millor això de maquillar els projectes. jo també sóc de Celrà i el fet es que l’edifici no encaixa gens amb l’arquitectura del poble i menys si està ubicat davant l’antiga fàbrica. Es un nyap de projecte.

    Reply
  • Terricabras 05/13/2014

    L’ortofoto no soluciona el barri, ni el poble, ni la carretera que va a Juia. Es un monstre, mal colocat, sense relacio amb l entorn. Quan vulguis venir a Celra hi pots venir i ho veuras. L’ortofoto serveix nomes per arquitectes, la gent que no és arquitecte mira i camina i hi veu, i aquest edifici veu que no fa cap poble. L’alineacio de parcela no te res a veure amb el poble, es un client privat, un limit administratiu, una linia. Molt trist tot

    Reply
    • mfk 05/30/2014

      L’ortofotografia serveix per aportar informació a la gent que, arquitecte o no, no ha pogut visitar l’edifici en qüestió.

      L’alineació no és una cosa tan fictícia com descrius; és la manera de col·locar un edifici respecte la resta d’edificacions del barri. En aquest cas coincideixo amb en Marc: trobo que està força ben col·locat.

      Pel què mostren les fotografies, sembla que el conjunt de les 13 cases “fa molt més poble” que la resta d’edificacions del voltant, regalant tots els patis de davant al vianant gràcies a la decisió de retirar tots els cotxes a l’aparcament comunitari, el qual només té una entrada. Això em sembla un punt a favor respecte les cases del costat (més usuals) el pati de davant de les quals és per aparcar-hi el cotxe i per poca cosa més.

      No em sembla un mal edifici. Potser el que sobta més és l’obra vista, bàsicament pel color, perquè pel què fa a la ceràmica, el barri n’està ple.

      Reply
  • Terricabras 05/12/2014

    Bon projecte a nivel arquitectonic i d investigacio pero en realitat, es un projecte fracas. Jo visc a Celra i puc dir la veritat: ningu hi viu i ningu hi vol viure. L edifici és molt lleig, fosc i es tot un fracas a nivell del poble. No fa poble, no fa trama, no fa res aqui. Es una tipologia copypaste de les d holanda. No publiqueu projectes naif que nomes enganyen la gent. Les fotos molt maques….la realitat…molt trista. A celrá li diguem “el monstre negre de 12 caps”.. aquesta es la realitat. Arquitectes: sortiu del vostre cau

    Reply
    • Marc 05/12/2014

      No fa poble, no fa trama? No sé que vols dir quan dius això. Veient l’ortofoto crec que resolen d’una manera més que digne les alineacions que té la parcel·la. I si ningú hi vol viure… M’hauré de plantejar mudarme a Cerlà que diuen que hi ha cases pati buides tu….

      Reply
      • CARLA 05/17/2014

        Mirar les alineacions en una planta d’emplaçament no vol dir generar poble. Entenc quan es refereix això a integrar la vida interior a l’exterior, no generar murs casi “cecs” com a façanes principals que no inviten a les relacions interpersolas entre els habitants. No dubto de la qualitat interior però el projecte està molt lluny de respondre a una inclusivitat urbanista. Habitatges només pensats per arribar a casa i tancar-te, deixant el cotxe davant del jardí i aïllar-te.

        Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Close
Close
Close