El Fòrum Cívic del Campencarrega la definició arquitectònica d’un Projecte Educatiu elaborat sobre les bases d’un model de qualitat, amb arrelament al territori, innovació pedagògica, aplicació de noves tecnologies a l’ensenyament i projecció internacional.
La definició arquitectònica d’aquest projecte ha de propiciar el marc organitzatiu i de relacions pròpies de l’esperit d’aquest model educacional.
L’edifici docent es planteja com un sistema en espina i integrat per diferents mòduls d’aularis i d’altres serveis comuns. Les construccions, de planta baixa i dos pisos, com a màxim, es resolen amb un llenguatge d’arquitectura de volums regulars i murs blancs. Una torre s’aixeca sobre el conjunt com a fita vertical de referència i conté els espais més representatius de la direcció del centre i d’altres destinats a instal·lacions.
El límit E de l’equipament es presenta amb una façana contínua, de caràcter urbà, amb el tancament del cos administratiu, cuines, grades i gimnàs. El límit W, més obert al paisatge, està ocupat pels mòduls d’aularis i intercala els volums construïts amb masses arbrades que matisaran les visuals i protegiran dels vents dominants. El mòduls d’aularis, presenten, a Sud, una façana protegida del sol amb lamel·les horitzontals. Les façanes Nord es composen amb caràcter més tancat.
L’accés al conjunt es produeix des del punt topogràficament més alt del solar a l’extrem NE., des de l’encreuament dels carrers Salvador Espriu i Mercè Rodoreda.
Des d’aquest punt, i a través d’un generós vestíbul, s’accedeix a l’espai de la plaça del Fòrum i a la sala d’actes. El Fòrum, concebut com a plaça pública, té la vocació de convertir-se en l’espai central de l’activitat del centre. Ha de ser espai de trobada, reunió i intercanvi. La sala d’actes, més especialitzada i equipada, és el contrapunt del primer.
La posició de la sala d’actes respecte la resta de l’edifici propicia la seva utilització independentment de la resta del recinte escolar.
Des del vestíbul principal, s’inicia el recorregut a través de l’eix de connexió de tot el conjunt. El passadís semiobert connecta de Nord a Sud els mòduls destinats als aularis de diferents cicles i els espais de serveis comuns. En aquest recorregut, es situen els nuclis de comunicació verticals i els accessos als espais exteriors (Fòrum, pistes esportives, horts).
Els diferents pavellons que contenen el programa d’aulari s’endrecen seqüencialment: l’escola bressol i educació infantil –d’una sola planta-; educació primària, ESO i batxillerat de planta baixa +2. La connexió amb aquests pavellons es produeix, des de l’eix de comunicació, a nivell de l’accés principal en planta primera. Així doncs, cal pujar o baixar un nivell per accedir a la resta d’aularis.
La disposició dels espais-aulari en cada mòdul ha de permetre la flexibilitat desitjada per a l’organització de grups de treball i estudi d’acord amb el plantejament del model educatiu del centre.
Tot això constitueix la primera fase d’un projecte més ampli que es genera a partir del mateix sistema de cossos situats a banda i banda d’una espina trencada i semioberta que articula el conjunt.
