Studio Granda Casa Hof

Date: March 15, 2011

 

La Casa Hof està situada en una àrea rural del fiord Skagafjörður, a menys de 100km del Cercle Polar Àrtic. L’encàrrec total consisteix en la construcció d’una casa, una esglesia, un graner i un estable.
La casa orienta els seus espais a les montanyes i valls que la rodegen.
La casa està formada per diferents volums, de diferents altures, retranquejant-se entre si, generant circulacinons, patis,  terrasses diverses i accessos. Amb la inclusió de la pastura extreta dels camps a les cobertes, genera la continuitat entre l’entorn i el nou edifici.
Els volums aixecats amb formigó, revestits en la majoria de casos de fusta, provoca un envelliment a la pell que dóna la integritat entre l’entorn i l’habitatge.

http://www.studiogranda.is/

 

3 Comments

  • Medit 03/15/2011

    Doncs intentaré rebatre-les (les lectures):

    1a) Desconec completament els fenòmens climàtics d'Islàndia i no em costa massa d'imaginar que no tenen res a veure amb els mediterranis, per tant se'm fa difícil, força difícil, entrar en el terreny de com aprofitar -o quins possibles errors es fan en nom d'aquest intent d'aprofitament- els fenòmens climàtics predominants al nord d'aquesta singular illa. Caldria que ampliessis l'argument: què li fa l'aigua a la fusta concretament? i d'on surt aquesta aigua (pluja a seques, valgui l'oxímoron, o d'altres tipus d'aigües)? i amb quina freqüència el “fenònem” que cites es produeix?, etc.
    D'altra banda el sol i la llum d'Islàndia deuen anar tant baixos -comparats amb el sol de les 12:00 del migdia a Barcelona, fins i tot en un dia d'hivern- que la incidència deu ser més a prop de la horitzontal que la vertical. Com afecta això el cromatisme de la fusta?
    Per cert, quin tipus de fusta és aquesta de la façana? Autòctona? Importada? Nova? Vella?…

    Tot plegat, masses matisos a discutir i que, de fet, són imprescindibles d'esclarir per poder acceptar, de bones a primeres, que un “aspecte rústic” -no sé què entens exactament per “rústic” i no sé si el què tens al cap com a “rústic” és el què té al cap la Björk o qualsevol altre islandès/a… les cultures sovint divergeixen en la seva manera de veure les coses- és el més desitjable; i, en cas que ho sigui, que aquesta fusta i la manera de col·locar-la (ja que l'edifici es desenvolupa en una sola planta i és de clara vocació horitzontal, perquè col·loquen les llates en vertical?) sigui la més idònia.
    Pel què fa a la integració, ja he plantejat el dubte abans. Com resolen l'aigua i el sol aquesta fusta en l'entorn, si en l'entorn no hi ha ni cases (de fusta) ni tan sols un trist arbre.

    2a) Hi ha moltes maneres de tenir un bon aïllament. La massa n'és una de bona. Un bon mur de formigó ben gruixut protegit amb un vidre pot crear un mur Trombe que emmagatzemi la calor. La inèrcia (suposant que això sigui una primera residència, és a dir, d'ús continuat i no esporàdic) serien la millor manera de mantenir una temperatura de comfort constant.
    Però, una pell de vidre al mig d'aquesta estepa té sentit? La té una de fusta? Quin factor paisatgístic -pel què es veu a les fotos- valida la “integració” de la fusta en l'estepa i en descartaria una cristal·lina pell de vidre? Perquè jo no en veig cap, ni de factor, ni de material natural que indueixi a considerar la fusta com a material d'integració.

    3a) La fusta surt dels arbres. Si apel·les, en la primera lectura, al fet de la integració com a excusa per utilitzar-la, has de justificar que, en l'entorn hi ha fusta.
    I en l'entorn no hi ha res més que una verda estepa. Ni cases de fusta, ni arbres (de fusta, obviament). On està la … “integració”?

    Ja veus… tot plegat, quan fas dues passes enrere i et desprens de tòpics “sobats” (com que la fusta és sempre “rústica” o que es pot “integrar” en qualsevol ambient rural), és complicadíssim.

    Reply
  • Estudiant 03/15/2011

    Crec que hi ha varies lectures respecte la fusta exterior,
    primera, el cromatisme que adquireix amb els fenòmens climàtics com l'aigua i el sol, dóna un aspecte rústic i integrat, que amb el formigó sol dubto que es pogués aconseguir.
    segona, el revestiment de fusta junt amb es murs de formigó proporciona un bon aïllament a la casa junt amb els murs de formigó.
    tercera, la col·locació de la fusta a la pell no crec que vulgui fer una alusió al fet que no hi hagi cap arbre al voltant.

    Reply
  • Medit 03/15/2011

    “Els volums aixecats amb formigó, revestits en la majoria de casos de fusta, provoca un envelliment a la pell que dóna la integritat entre l'entorn i l'habitatge.”

    La frase és lingüísticament perversa, perquè si el què hi ha rere la fusta és formigó, i per tant la dermis de fusta no és res més que un “acabat” que dóna una imatge falsa de la construcció real de l'artefacte, és impossible que aquest projecte sigui “íntegre”, tal com no és “íntegre” una placa prefabricada amb una làmina pètria engaxada al damunt com a revestiment que crea la il·lusió de ser pedra.

    Íntegre -a
    ———-
    [1617; del llatí intĕger, -gra, -grum, íd.]
    1 adj: Enter, sencer. Dóna el sou íntegre als seus pares. Conserva íntegres els seus drets.
    2 fig: Absolutament probe, incorruptible. És un home íntegre.

    Aquesta falsa façana de fusta no és “incorruptible”. El dia que es cremi no desapareixerà… deixarà un esquelet de formigó -la tramoia del projecte- que ja veurem si algú el recicla i se l'endú o acaba convertint-se en una ruïna que poc tindrà a veure amb els paratges circumdants.
    I tot això donant per suposat que la fusta “concorda” amb el paisatge, perquè a les fotos no n'hi ha un d'arbre… només hi ha una enorme i despullada estepa, vasta i erma… Posats a “dissimular” l'arquitectura de l'artefacte, potser millor mostrar el formigó -que aquest sí que és “íntegre”- tal com és.

    Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Close
Close
Close