 |
| Imagenes: Fernando Guerra |
Hace tiempo que le sigo la pista a este magnífico arquitecto… Este es un gran trabajo donde soluciona de una manera muy natural el emplazamiento en una parcela de perímetro imposible….
Limpieza en el dibujo, control de la geometria, el uso del patio para conseguir la privacidad y solucionar el emplazamiento, materialidad y textura…
Pingback: la belleza ausente – arquitectura, entre otras cosas
És, la susdita foto, ideal per a un manual d'anàlisi de l'economia domèstica lisboeta, no? Quin "income" té el client d'aquest projecte i quin els que viuen als pisos de darrera, i com és que estan a tocar l'un de l'altre? No seria aquesta anàlisi de la composició social de l'entorn l'alicient més productiu per al projectista, més que no pas l'adopció del llenguatge zumthorià del formigó? O és el formigó "brut" -com a "béton brut"- un gest volgudament auster que apunta cap al barri que acull les dues casetes? Seria, si fos així, llegible com a acte condescendent -i, potencialment, ofensiu-...
Un projecte difícil.