En arquitectura, els pilars no són un problema i els arquitectes japonesos fa temps que ho tenen clar.
Una capsa lleugera i translúcida formada per 33 mòduls quadrats de 1,82 x 1,82 metres cadascun -la matriu és de 3 x 11-, amb un porxo d’accés força tancat a sud (3 x 2 mòduls), una galeria de servei a nord (3 x 1 mòduls) i un únic gran espai central de 80m2 (3 x 8 mòduls) organitzat només per 3 mampares fixes de policarbonat, algunes cortines mòbils i, sobretot, pels 16 pilars de secció quadrada. A fora, la façana, molt lleugera, combina tancaments de plàstic opacs i translúcids… i una única i inquietant balconera de vidre al bany.
Hem crescut, o ens han fet créixer, sota la dictadura de l’espai diàfan com a paradigma de la ‘bona’ arquitectura contemporània. Als antípodes d’aquesta obsessió pels m3 buits -sovint molt buits- trobem obres excepcionals com aquesta casa-bosc de Jun Igarashi.
