Sobre la Forma… Las ruinas enseñan la estructura de los edificios. El Foro Romano visualiza el plano de cimientos y albañales de la ciudad. En la ciudad antigua, mi edificio pretende expresarse como pura estructura, sin revestimientos ni acabados. Los muros-viga de hormigón visto que construyen las fachadas, siendo muy diversos, son de la familia de los desvencijados muros vecinos, que enseñan a través de sus desconchados su masa central originaria. Sobre el muro se yuxtaponen filtros. Es una metáfora cinematográfica pero no sólo conceptual, sino sobre todo física, sensible. En la ciudad vieja, con relaciones muy próximas entre edificios la interacción debe mediarse, filtrarse. Y esto se produce a través de diversos artilugios, con una vaga referencia cinematográfica.
El espacio se articula sobre dos movimientos:
a) El descenso hacia la oscuridad de los cines, con reflexión de los espectadores ( a su vez reflejados, actores a través de un conjunto de espejos)
b) El ascenso hacia la luz, hacia los lugares de trabajo.
Dos patios conectados pero no continuos acompañan y construyen el movimiento.
13 Comments
Otra de las grandes colecciones de materiales a los que nos tiene acostumbrado Mateo. A ver si entiende que el Raval no es el Fórum ni Cornellà y nos obsequia en otra ocasión con un mejor edificio (uno ya ni se acuerda de cuándo hizo este señor un buen edificio, si es que lo ha hecho alguna vez). Dejemos paso a las nuevas generaciones…
TURIIIIIISSSSTAS
BCN = Turistas + Glóries pasades = rott
Encara amb això, em sento molt apegat (enamorat diría algú)a ella.
Et sembla que “la pàtina del temps” és una malaltia, un sindrome de Diògenes? La ciutat canvia inevitablement amb el pas del temps, això ningú t'ho discutirà. Però és aquest el canvi agressiu que volem per a la nostra ciutat? Tenim l'obligació de dir que aquests canvis no ens agraden. No estem criticant aquest edifici en concret, sinó els mecanismes de transformació de l'illa Robadors. D'altra vanda, el que em preocupa no és tant la forma de l'edifici de'n Mateo independentment, o que pugui negar o desfigurar el Raval, és el buidat massiu del conjunt que s'està produïnt. No es pot arrassar d'aquesta manera amb un teixit urbà i substituir-lo per un altre teixit radicalment diferent, simplement per netejar la cara a la ciutat. Esponjament sí, però amb carinyo. Els problemes de marginalitat no s'estan solucionant sinó desplaçant. La marginalitat en un barri cèntric fa molt lleig en una ciutat oberta al món, per això s'està substituïnt una classe de població per una altra. Ningú recorda ja els problemes de mobbing immobiliari que viuen els veïns de la zona des de fa més de 10 anys? Molts d'ells ja han marxat del barri. La filmoteca farà estar molt contents a aquests nous habitants modernets del Raval que es poden permetre pagar-hi un pis quan la gent de tota la vida ja no pot. Ciutat Vella és el districte de Barcelona que m'és s'ha vist afectat per l'increment del preu de l'habitatge. Això és el que volem per a la nostra ciutat, una prova d'esforç creixent de preus impagables i riuades de turistes?
No, això és un afegit que fas tu al meu comentari.
El què dic és que no hi ha cap argument que validi que aquest edifici d'en Mateo és menys “propi” o “adequat” per a Ciutat Vella del què ho podria ser per a l'Eixample o pel casc antic de Solsona.
De fet, quines diferències hi ha entre les cases del Raval erigides a finals del s. XIX i les cases erigides a principis del s. XX al centre de Girona? Res. La idea que el Raval té una “aparença” pròpia només existeix en l'imaginari de qui vol veure tal aparença; fora d'aquestes visions subjectives, en el món “real”, és arquitectura pròpia del Raval TOTA aquella arquitectura —de l'època que sigui— construïda en els límits interns d'aquest barri.
El Corbu està mort i aquí no hi pinta poc. Estem discutint una actuació en concret, un edific amb una plaça i prou, no d'arrassar tota Ciutat Vella i farcir-la de gratacels… el Pla Macià és una curiositat històrica, suposo que ningú veu en la Filmoteca de Mateo una evocació de tal pla (o del pla Voisin corbusierà per arrassar el barri de Marais parisenc). Entre poc i massa.
Tampoc és necessari que l'Eixample devori Ciutat Vella (tampoc és necessari que Ciutat Vella devori l'Eixample… no pel fet de ser més antiga és menys “potent” que la trama de Cerdà).
El què falla aquí és la idea romàntica de creure que tant Ciutat Vella com l'Eixample tenen una qualitat paisatgística immutable en el temps. Ni tots els edificis modernistes eren iguals, ni tota l'arquitectura medieval era igual, ni, per descomptat l'arquitectura i afegits posteriors en ambdós barris, del XVI fins al XX, són iguals.
Què és “més Ciutat Vella”: la Plaça del Rei (s. XIV) o la Plaça Reial (s. XIX)? Perquè no tenen absolutament res a veure l'una amb l'altra.
Si la Plaça Reial d'en Francesc Daniel Molina és “tant” Ciutat Vella com el carrer del Bisbe, paral·lel a la Catedral, la Filmoteca també és, ja a dia d'avui, “tant Raval” com l'edifici icònic per excel·lència del susdit barri: l'Hospital de la Santa Creu — sent com és, aquest últim, una amalgama d'arquitectures de períodes i estils molt diferents, des dels claustres gòtics de Guillem Abiell del XIV fins als treballs de la família Juli al XVII i XVIII a la Casa de la Convalescència… un “totum revolutum” que no té res de paisatgísticament o estilísticament coherent, i algú nega que l'Hospital de la Sant Creu no és Raval en estat “pur”?
Ciutat Vella, en tant que molt vella, és una llarga suma d'arquitectures i urbanismes, i cap, CAP, té potestat per negar l'existència de l'altra. Nega l'existència del Raval antic aquest edifici d'en Mateo? Si la resposta és “sí”… COM la nega? Perquè estarem davant del cas del primer edifici de la història del Raval que aconsegueix tal fita…
Según tu comentario inicial el ensanche podría seguir extendiéndose arrasando ciutat vella. De hecho, cada cierto tiempo las ciudades se volverían a hacer de nueva planta. No es eso lo que se criticó del urbanismo de Le Corbusier?
La Ciutat Vella del XVIII era irreconeixible pels qui l'habitaren al segle XV.
Hi ha alguna raó “oculta” que obligui a l'actual Ciutat Vella a ser morfològicament permanent estàtica? A Tòquio, quan un edifici ja no és útil, sigui vell o nou, sigui “familiar” (i.e., reconeixible) o no, va a terra i se'n fa un de nou.
Perquè la fascinació europea constant de mantenir -Síndrome de Diògenes col·lectiu?- artefactes, en aquest cas, edificis, o disposicions urbanes que sovint, l'únic valor que tenen és la pàtina del temps i res més?
Hom es podia esperar, quan Mateo va començar un projecte aquí, que no seria molt diferent de la resta de projectes d'en Mateo… no li diuen “dirty realist” perquè sí.
Concordo amb qui ha apuntat a la teoria que aquest edifici ve a Robadors a “resistir”, més que no a modificar l'àrea —i sent un equipament públic i no habitatges nous, la gentrificació que provocarà la Filmoteca serà menor, no alterarà el “nivell de vida” perquè una filmoteca no crea tant valor “afegit” com una promoció nova d'habitatges, un hotel o un centre comercial—.
Ara, ja és una llàstima que un edifici l'únic que pugui fer sigui resistir el què li ve a sobre —suposo que deu ser anti-graffitti i vidres de seguretat com a mínim— i hagi d'afrontar l'entorn més que no adaptar-s'hi… més faran les patrulles dels Mossos que no pas la Filmoteca per millorar el barri.
Els voladius i la plàstica de l'edifici no són comparables al MACBA. El MACBA és un objecte per lluïr i projectar-se cap a fora, és una vedette… això d'en Mateo és una “caixa forta”, també presideix una plaça, però se la mira amb desconfiança, és un “segurata”.
Dos projectes bastant diferents. Tots dos icònics, perquè HAN DE SER ICÒNICS: només hi ha una Filmoteca de Catalunya en tot el país —que jo sàpiga— i un MACBA. Han de tenir representativitat pública. L'Agbar, en canvi, només és un edifici d'oficines (com tants d'altres) i la iconicitat salvatge allà és més discutible.
No estoy de acuerdo. Esta es una actuación macba en cuanto al impacto. La materialidad, las alineaciones, los vacíos en planta baja son acertados, pero es demasiado masivo. Se podría perfectamente coger el edificio y depositarlo sobre la plaça dels àngels y a la inversa. No sé puede que llegue un día en el que ciutat vella sea irreconocible.
B
L'aspecte que es dóna amb una façana neta i sense manies, sense aquestes ganes d'embellir l'edifici sino amb voluntat que aquest envelleixi naturalment crec que no permet que s'inclogui a aquest projecte dins dels edificis 'objecte' de la Bcn posa't guapa.
No es planteja un edifici icónic, blanc, pulit ni delicat, sino tot al contrari, amb una força estructural continguda que no ataca sino que aguanta un entorn.
Aixi doncs, no ho veig com una actuació macba (al projecte macba es barreja arquitectura iconica i els buidats del raval), sino una bona lectura de l'entorn. No veig tant malament fer respirar aquest barri ja que son els seus habitants de tota la via que ho demanen constantment.
C
La marca barcelona ens està fent molt de mal, és aquest el preu que s'ha de pagar per viure en una ciutat competitiva dins el mercat global?
I els arquitectes som part activa en aquestes decisions, per això he proposat aquest debat. Tot va començar fa anys, rere una màscara de ciutat moderna oberta al món i sota el lema “Barcelona posa't guapa”. La crisi ha fet evident que aquesta trajectòria ha de canviar com sigui.
D'acord amb el comentari anterior, l'edifici està ben resolt, però em genera certs dubtes de si aquest “objecte” edifici, si aquesta successió de volums que generen voladius per eixamplar els vials pròxims tan ben resolt i programàticament acurat és la millor manera de millorar el Barri…
I també em genera un altre dubte. Si poguéssim desenganxar l'edifici, el traslladem a una altra plaça de morfologia semblant (sense tenir en consideració el buidat que s'ha hagut de fer) i el deixem anar…ens diria les mateixes coses? És un edifici resolt per aquesta plaça en concret, o ho pot ser per d'altres? Si no és per aquest cas en concret no hi estic gaire d'acord, perquè s'ha primat la forma al context, a l'anàlisi del lloc.
I també estic molt d'acord amb el comentari anterior de posar en dubte si aquesta és la millor manera de millorar aquests punts de la ciutat. El model MACBA l'hem d'oblidar com sigui!
Estic dacord amb que l'edifici és arquitectònicament molt correcte. Evidentment que la seva implantació és infinitament més acurada i no és comparable amb la de l'Hotel Barceló. És cert que cal anar fent certes operacions d'esponjament. Però és aquest el tipus d'esponjament que cal fer, un buidatge massiu a l'estil Rambla del Raval? Reconec que a Robadors hi ha conflictes, netejant, desplaçant a altres zones menys atractives i no solucionant els problemes de Barcelona és el que s'està fent. No és cap crítica a aquest edifici en concret, sinó a un model de ciutat parc d'atraccions que estem pagant molt car els habitants de Barcelona. I el carrer Robadors és un punt calent d'aquesta transformació.
Sincerament crec que el formigó usat com element potser brutal, permetrà a aquest edifici sobreviure en un barri de vida molt intensa com és el raval. Per altra banda, la decisió d'enterrar mig edifici i crear una plaça crec que permet una vegada més que el raval trobi un forat per respirar. A més, tractant-se del carrer robadors (lloc conegut per tothom com zona de conflictes) és encara un major encert. Contradient el comentari anterior, malgrat la proximitat física de l'hotel Barceló i la Filmoteca: l'aproximació al barri és força diferent sent el primer una joia+guetto al raval i l'altre una construcció amb ganes de fer-s'hi el seu lloc.
Molt bonic l'edifici però el trobo exageradament agrassiu amb el medi on es troba. Calia carregar-se mig rabal i montar tot aquest tinglado només per rentar-li la cara a la ciutat? Barcelona s'està tornant una ciutat irreconeixible per als barcelonins i un parc d'atraccions de cara al món, passejar entre aquests edificis és gairebé surealista, per no parlar de l'hotel barceló de planta elíptica! Hem des despertar ja d'una vegada i no permetre aquesta arquitectura hipnòtica que està fent tant de mal a la ciutat.