Pascual Ausió Puigdengolas Residencia ‘Francesc Layret’

Font: Joan Pascual
Fotògraf: Ariel Ramírez

1. Antecedents, l’Edifici existent.

La Casa de la Lactància és un edifici modernista construït l’any 1913 pels arquitectes Antoni de Falguera i Pere Falqués. Aquest edifici va ser objecte d’una ampliació i remunta l’any 1968, data en la qual es van enderrocar i malmetre alguns dels elements originals.

L’edifici original tenia una disposició ‘clàssica’ de petit palau entre mitgeres, construït sobre un basament de pedra (planta semisoterrani). Eraun edifici de planta baixa i pis, construït al voltant d’un gran pati central de dues alçades coronat per una claraboia a dues aigües amb vitralls de colors.

La façana principal, amb un llenguatge modernista, es configura sobre un parament de maó vidriat amb un conjunt escultòric , obra d’Eusebi Arnau, i l’escut de Barcelona executat amb ceràmica vidriada.El cos principal s’organitza al voltant d’un pati central de grans dimensions.En els seus espais interiors destaca una decoració modernista, amb paviments i arrambadors de mosaic executats pel mosaïcista i escenògraf Lluís Brú i Salelles.

En el seu origen l’edifici va ser construït gràcies al mecenatge social del període de la revolució industrial per donar un servei d’hospital maternal a la gent més necessitada. També va ser centre de mares nodrisses.

L’Edifici actual, amb reforma de l’any 1968.

L’estat de l’edifici previ a l’actual reforma era el resultat de les obres del projecte de ‘Reforma i ampliació del institut municipal de maternologia’ que va realitzar el Ajuntament de Barcelona l’any 1968.

Aquesta intervenció va plantejar una ampliació del volum sobre el edifici 1913 amb un increment de fondària i alçada. La intervenció va implicar l’enderroc la façana posterior original, destruint elements modernistes de valor com les obertures ogivals amb revestiments ceràmics. Alhora esva realitzar una remunta sobre el cos principal, recreixent dues plantes en forma de “U” al voltant del pati central. El nou sostre de la planta segona i la necessitat d’evacuar les aigües de la doble pendent de la claraboia es va resoldre tallant la claraboia i afegint un congreny perimetral amb la interrupció del vitralls.

 2. Objecte de la intervenció

2.1 Nova configuració volumètrica

1. Consolidaciódel volum iniciat l’any 1968 al voltant del pati central. Prolongaciódels cossos laterals al pati central construïts l’any 1968 fins l’alineació frontal del pati central.

2. Enderroc dela primera crugia del sostre de planta segona.

3. Construcció de la planta cinquena, amb una configuració similar a les plantes 2a, 3a i 4a, però amb una fondària edificada de 26,20m.

Aquesta solució proposa consolidar la nova ampliació i la remunta del 1968 en un únic volum que busca una bona integració en el seu entorn urbà immediat i establir un teló de fons de la façana principal. A la façana a Gran Via aquest nou cos permet executar una façana reculada respecte a la façana original. D’aspecte neutre, serà el rerefons del grup escultòric d’Eusebi Arnau i de la façana modernista.

2.2 Elements patrimonials

La intervenció a intentat preservar el valor patrimonial i arquitectònic de l’edifici en tots aquells elements que es corresponen a la construcció de l’any 1913.

D’acord amb la fitxa del Pla Especial els Punts d’interès a rehabilitar i criteris generals d’intervenció són:

Protecció del conjunt de la façana principal i dels elements del vestíbul d’accés (l’escala i la porta principal)

Protecció i conservació del pati central: mosaics, vitralls, fusteries, claraboia,…

Protecció i conservació del pati interior d’illa (gimnàs…)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arquitectes:
Joan Pascual Argenté, Ramon Ausió Mateu, Esteve Puigdengolas Legler

Col·laborador:
Rafel Bayarre Gómez, estudiant PFC

Ubicació:
Gran Via de les Corts Catalanes, 475, 08015 Barcelona.

Inici Obra:
14/04/2015

Final obra:
21/07/2016

Superficie construïda:
total: 3353,61 m²