Se trata de la construcción de un edificio de viviendas, locales y aparcamiento, con la premisa de obligatoriedad de conservación de la fachada principal. Se mantiene la ordenación de ésta en tres cuerpos con una disposición de aperturas que permite el nuevo uso.
Las plantas de viviendas se componen de dos franjas longitudinales que configuran las dos fachadas, dejando los núcleos de comunicación y patios de ventilación en la parte central. El interior de la planta consta de ocho viviendas que dan a la parte posterior de la parcela y seis que dan a la fachada principal.
La ciudad se relaciona con el edificio, gracias a la profundidad de la planta baja que se vierte al espacio ajardinado posterior.
La ventana, que cumple todos los requerimientos técnicos para dar uso a la vivienda, se presnta también como el elemento de relación con la fachada preexistente, consiguiendo la conversión de un edificio antiguo de oficinas en viviendas.
3 Comments
Me encanta 🙂
El fet de tenir que adaptar un programa d’habitatge a una façana preexistent trobo que es soluciona de manera molt encertada proposant 3 tipologies d’apartament, que s’adapten en funció de les crugies i de la composició de les obertures de la façana principal, respectant la relació amb el patis interiors.
A la planta adjuntada no s’aprecia però si ens fixem en la 4ta fotografia la façana posterior es completa amb estructura per donar balcons als apartaments, soluciona també la composició junt amb una baranes que assumeixen protagonisme , es prologuen per davant del forjat per donar ombra al veí de sota, de la mateixa manera reforcen la horitzontalitat i la homogeneïtat visual. El contrast entre les dos façanes és interessant.
A nivell interior dels habitatges la fotografia em crida l’atenció de manera positiva és com s’han dividit les grans obertures amb els marcs per a diferents tipologies de obertures integrades totes en una mateixa permeten així una flexibilitat a l’hora de ventilar o simplement xafardejar el carrer traient el cap.
Per acabar fent una petita crítica, en els apartaments mes reduïts, el fet de que els envans que separen les habitacions del estar, que van a buscar la façana principal, no incorporen portes, ja que afectaria a la composició de la façana al fer presencia , en deteriorament de la qualitat del descans. Crec que es podria haver integrat perfectament amb la divisió de la finestra en diferents marcs incorporant el propi marc de la porta.
Estaria bé haver tingut les plantes de l’abans per veure que s’ha aprofitat de l’antic edifici apart de la façana i els patis, de la mateixa manera que alguna secció.
Només un apunt a aquest comentari: si es mira detenidament l’última foto (les finestres desde l’exterior) i la planta, es pot comprovar que sí que hi ha un sistema de tancament de les habitacions. Hi ha una guia circular al sostre que acabaria tancant les habitacions amb una diagonal que va de l’envà al marc de la finestra.
Tot i això, personalment trobo que és una solució extravagant que fàcilment s’hauria pogut solucionar canviant la composició dels marcs de finestra en façana. A vegades aquestes complicacions fan pensar que s’ha pensat abans en una composició bonica i equilibrada que no pas en el resultat en l’espai interior.
Però bé, veient la planta, crec que en resulten uns habitatges molt dignes. Com a anècdota, fa temps que hi passo pel davant en bici, i em fascina la profunditat del vestíbul d’entrada. Trobo a faltar veure plantes de l’Àtic (seran els mateixos habitatges? els centrals en façana segur que no), i de la Planta Baixa.