El lloc Es tracta d’una parcel.la entre mitgeres a a l’inici del carrer del Nord, probablement el darrer carrer de la vila cap a llevant abans del gran creixement del segle passat, i per tant format per petites parcel.les amb edificacions molt pròpies d’una vocació rural-pagesa. El solar es troba entre dues finques d’habitatge col.lectiu. Una a la mitgera sud de planta baixa i quatre plantes i l’altra a la mitgera nord, amb una construcció dels anys seixanta o setanta del segle passat de planta baixa i tres plantes. Sobre el nostre solar la normativa permetia una fondària edificable de 16 m. amb una alçada de planta baixa i dos pisos.
L’ordenació L’ordenació neix d’una bona anàlisi física de la parcel.la respecte la geometria, el recorregut del sol i les vistes, i també l’estructura d’ocupació parcel.lària de l’interior de l’illa per una banda, i des de les possibilitats urbanístiques per l’altra.
Donat que el volum necessari per programa a edificar és inferior al volum màxim urbanísticament, no només no hem esgotat la fondària per raons d’alineacions, sinó que en secció hem disposat el volum per tal d’aconseguir la màxima qualitat de comfort dels habitatges. Així és com hem anat excavant l’envolvent virtual per tal d’aconseguir retrassant el tancament, les successives terrasses ben orientades a sud-oest, que permeten prolongar els habitatges cap a les bones orientacions solars i de vistes.
L’edifici A partir de les decisions d’organització volumètrica s’endreça el programa, ubicant una peça clau, el nucli d’accés vertical a la mitgera sud, llindant amb l’edifici que fa xamfrà amb el carrer d’Igualada.
La planta baixa és la que té més ocupació, ja que és on per disposició de les zones de traster i aparcament de vehicles ens fa falta més ocupació, que es transforma en terrassa de la planta primera. Sota el pati de ventilació hi ha un traster, i a la part posterior de l’aparcament l’altra zona de traster.
A l’habitatge de la planta primera, en la lògica general d’organització del projecte, la sala disposa de l’obertura principal a la zona central, ja que des de la mitgera sud, després del pati de ventilació i traster, hi hem disposat el rentador, buscant més distància de protecció entre veïns de les peces principals. Aquesta permeabilitat de la zona central, en l’habitatge de la planta segona es produeix en retrassar la façana generant una altra terrassa, i el que a sota és el rentador a dalt és l’escala interior que comunica la planta segona amb la sota-coberta, establint una vegada més un coixí de protecció veïnal.
El volum resultant és una abstracció fruit de l’excavació d’una envolvent virtual, en el que la coberta a dues aigües, amb el carener paral.lel al carrer, es va retallant amb la terrassa col.lectiva cap el carrer, amb el pati de la servitud de les obertures de la finca veïna, i l’excavació més important la que dóna origen a les terrasses i porxos de la façana al pati.
El resultat arquitectònic és una traducció molt directa d’aquest procés i per tant és una arquitectura que amb solucions constructives molt senzilles i reinterpretant la tradició construeix un edifici molt auster.
2 Comments
Oh, per favor… prou parets sense acabats, per déu, prou! Estem destrossant qualsevol cosa semblant al “prestigi” que hagués pogut incorporar l’arquitectura catalana durant els últims 30 anys. Prou rodons del 15 com a barana, prou parets de bloc de formigó sense estucats o monocapa, prou parets de gero vist, prou edificis que semblen a mig-fer, prou fer arquitectura que té menys decència i dignitat que les restes d’edificis de postguerra, …….. prou, redéu, prou de fer el ridícul!… Compreu-vos una antologia d’arquitectura catalana dels primers anys 1980s i apreneu a fer arquitectura discreta i modesta (i barata) sense que semblin ruïnes d’un país i una societat en decadència. Deixeu de provocar-nos vergonya aliena als qui ens toca contemplar aital desastre disciplinar.
El millor de tot, la façana posterior.