REFOTOGRAFIANT OLOT: passat perfecte sobre present continu?
Un sol element al centre de la sala, un moble, una maqueta capaç de mostrar fotografies d’abans i d’ara, capaç d’explicar la ciutat en diferents moments en el temps (a partir d’un engany òptic amb vidres i miralls) i fer més immediata la comparació.
Talment com del volcà Montsacopa i des del volcà Montolivet d’on són fetes les fotografies, el terra amb greda esdevé la banda sonora gràcies a les passes de l’espectador.
Com ha canviat Olot en l’últim segle? Hi hem guanyat o hi hem perdut? Enfrontats a imatges antigues de la ciutat, ens debatem entre la malenconia per un passat suposadament perfecte i la incapacitat per jutjar uns canvis actuals que se succeeixen a massa velocitat com per retenir-los. Refotografiant Olot recorre a la refotografia –tornar a prendre la mateixa foto en diferents moments– per combatre la fragilitat de la nostra memòria, superposant passat i present a fi que puguem valorar on érem, on som i cap a on anem.
A partir de l’encàrrec de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, el fotògraf Jordi Milian ha refotografiat la ciutat recreant dues panoràmiques de principis de segle xx mitjançant la jutxaposició de més d’un centenar de fotografies actuals, sobre les quals, a més, s’han sobreposat fragments d’imatges antigues de l’Arxiu que incideixen en algunes de les transformacions més notables que ha experimentat Olot. Tot aquest material fotogràfic ha estat estructurat per l’arquitecte Xevi Bayona en una instal·lació en què el contrast entre present i passat assalta el visitant i el condueix a reflexionar sobre l’evolució del paisatge olotí.
