Claus en KAAN Architecten Dwelling Edmond Halleylaan
Date:
April 22, 2011
The private home in the Edmond Halleylaan is a translation of the Claus and Kaan office as a home, without being a direct copy. The façade is in bare concrete, in which the various windows subtly relate to one another. The interior of the building is intelligently divided by light wells to guarantee optimal use of the space. The entrance provides a gradual transition from the public area to the private domain, and the rooms are progressively lighter as you move upwards. The wooden staircase, which is placed on one side of the building and has a different appearance on each floor, connects the different floors with one another. The use of different formats for the windows and other elements, such as the two skylights on the top floor, results in the sum of diverse, highly sculptural areas in the house. It is a rigorously modern house that still radiates warmth.
Other projects by Claus en Kaan Architecten, KAAN Architecten
7 Comments
Ostres Medit, que es divendres….Et contesto el cap de setmana, que això és molt dens!
Com pot ser que una “fenêtre en longueur” en una fàbrica de maó —holandesa o catalana— no sobresurti respecte a la resta de finestres, presumiblement verticals?
No és aquesta valoració un joc d'exaltació de l'excepció sobre la regla? Si ho és, és alhora una estratègia perillosa de valoració, perquè, entre altres, forma part de la concepció arquitectònica bàsica de molts projectes de Koolhaas o MRDRV (qui van sortir de sota l'ala d'OMA). I aquests els condemnes de ple, suposo, més per la resultant plàstica —derivada del seu talent com a “artistes”— que no pel discurs programàtic-sociològic-urbanístic que els sustenta.
Admetent la validesa de la disrupció compositiva que representa una variació tecnològica considerable com una finestra allargada en una fàbrica tradicional, que no l'accepta constructivament sinó és modificant-ne la tecnologia més elemental —és a dir, fent una miqueta de trampa—, també s'hauria d'acceptar la desconcertant plàstica dels projectes d'en Rem o en Willy Maas —i derivats holandesos o danesos: REX-Joshua Prince, PLOT->BIG + JSD, Mecanoo-, etc—, com a mereixedora del qualificatiu “Bon Gust”.
No hi ha, pregunto provocativament (però sense malícia), una certa dosis de reaccionarisme en el fet d'acceptar la “dissimulació” d'una finestra pròpia del Moviment Modern inserida en una fàbrica tradicional, tot i reconeixent-la com a cert “paràsit compositiu” no-natural en el seu entorn arquitectònic, i, en canvi, titllant de mal gust i lletja la plàstica koolhaasiana, que no intenta assimilar les lleis de proporcionalitat geomètrica i volumètrica tradicional —que deuen ser les que regeixen el “Bon Gust” i en les que ja hi ha, a dia d'avui, incloses aquelles pròpies del Moviment Modern del segle XX, com les finestres horitzontals—?
No és tot això de “l'arquitectura” (no únicament “la construcció”, que només n'és una part i aquella que s'encarrega de valorar-ne coses quantificables com el cost del manteniment en el temps) totalment ambigu i inestable… impossible d'analitzar sense caure en continues contradiccions?
Deu ser per això que, des de la caiguda del deconstructivisme a mitjans-finals dels 1990s, com a últim moviment estílistic més o menys desxifrat, ja no hi ha “estils” en arquitectura, després d'uns 40 segles de continua successió d'estils arquitectònics?
Què se n'ha fet dels -ismes? Ells eren els que “imposaven” a la societat el “bon gust” arquitectònic imperant del moment.
(amb perdó pel “rollo”, slow day at work….)
Hola Caputxeta,
encantat de que t'agradi el blog.
Tens fotografies d'aquestes intervencions de les que parles? Ens agradaria que els seguidors del blog proposéssiu també projectes per a publicar. Si et sembla bé que en fem una entrada envia'ns un correu siusplau.
tallerbadia@gmail.com
Salutacions!
Raül Avilla
Aquest blog enganxa.
Boníssim això d’introduir en Claus en Kaan. L’estudi d’arquitectura holandés que més m’agrada i en conec força l’obra (he viscut i treballat a Holanda, gairebé 3 anys, vaig demanar-los feina als dos, un té l’estudi a Ámsterdam i l’altre a Rótterdam, sense gaire èxit, però amb unes respostes per carta denegant-me l’opció de treballar al seu despatx exquisites!).
Tenen unes intervencions d’habitatge al casc històric d’Amsterdam meravelloses.. Una altra al carrer de Haarlemerstraat, sortint de l’estació a ma dreta. Deuen ser els únics capaços d’encatacar unes finestres corregudes tipus LC en façana de maó a la holandesa, i que quedi bé i que no canti a l’entorn. Faig notar per que no conegui la ciutat que Ámsterdam està pleneta d’intervencions de substitució d’edificis d’habitatge llastimoses tot i l’alt nivell general dels arquitectes holandesos.
Per mi ells i el primer Uytenhaak són els que millor han sabut llegir el llenguatge de creuxies estretes d’Àmsterdam.
Van començar fent molta rehabilitació, ampliació i reconstrucció, treballant amb prefabricat (bé això tot Holanda, fins els pilars de formigó venen de fàbrica i es munten a l’obra…), amb detalls d’una sutilesa impresionant, i no sé, sembla que això que vaig a dir es cursi, però es que aquesta gent té bon gust. Cosa que no es pot dir d’en Koolhaas o dels MRVDV.
A més a més, saben construir, les solucions constructives són clares i eficients. I durables en el temps. Els seus edificis envelleixen bé. Cosa que tampoc es pot dir ni d’en Koolhaas ni dels MRVDV. La porquería d’edifici que té en Koolhaas a La Haia (no sé ni què és) el vam anar a visitar quan a penes tenia 5 anys. Fet una porqueria. Mal de mantenir. I lleig de nassos (això és una apreciació personal).
Tots els de Claus en Kaan, més que decentment envellits.
El que es presenta aquí potser és una mica monàstic, no sé a quí han fitxat d’interiorista, per dintre, però els que jo tinc presents són càlids (fan servir molt la fusta i diversifiquen material) i lluminosos.
Recomano:
Totes les intervencions d’habitatge al casc històric d’Amsterdam, les de Haarlemerstraat (n’hi ha diverses), i les de Hoogte en Laagte. I l’Eurotwin i els seus edificis d’oficines i naus industrials.
Cal notar que els seus encàrrecs no són tan “vistosos” com els dels Koolhaasmrvdv i altres oficines “guay” on treballen els Erasmus incauts. Aquestos fan museus, teatres, botigues de Prada….Claus en Kaan fan edificis que han d’estar ben resolts, perque la gent ha d’estar-s’hi força temps, bé per treballar bé per viure (institut forense, oficines, hotels, habitatge, naus….)
doncs jo prefereixo dormir sobre la moto que a la llitera.
¿Por qué no son dignos?. No son muy reducidos dentro de lo que cabe (basta con comparar con alguna obras japonesas.
A mi me parece una obra muy correcta y bien resuelta en un espacio muy pequeño y estrecho, y además se consigue una fachada discreta que da mucha luz al interior de la vivienda, así como el lucernario que podemos ver en la cuarta foto que a mi parecer es bastante interesante.
Los arquitectos estamos locos. No son dignos esos espacios, esos dormitorios. Por qué nos separamos tanto de la realidad?