Un dels millors projectes de Ricard Bofill junt amb el del carrer Nicaragua i el de Joan Sebastian Bach. La primera època d’aquest arquitecte va ser extraordinària. Interessant la planta tipus però sobretot la formalització de la façana amb elements com les gàrgoles o la gelosia, tot resolt amb peces ceràmiques. La imatge que dóna l’edifici a la plaça amb els talls estrets horitzontals és d’una gran
Avui, no sé per quina raó, recordava aquest edifici que vaig tenir ocasió de visitar l’any passat a Zurich. Es tracta d’una mena de residència assistida, amb habitatges per gent gran i una sèrie de serveis comuns (menjador, bugaderia, sala d’estar….) a planta baixa. Tot i que no es tracta d’un edifici d’habitatges convencional crec que és una bona idea que el conegueu, de fet no re
Quan un veu aquestes fotografies de l’època, sempre sorpren el contrast entre l’arquitectura de l’any 1927, que podria ser pràcticament contemporània en l’estil i la seva materialització amb els cotxes que acompanyaven sempre les imatges com a símbol de progrés i de l’industrialització. Com pot ser que el disseny automovilístic hagi canviat tant i l’arquitectura tan poc en tots aqu
Un premi totalment merescut. Pocs arquitectes han influit tant en els nous llenguatges de l’arquitectura contemporània com aquest parell…. Per cert, recordeu aquella entrevista de EL PAÍS on Sejima explicava que dormia en un matalàs extés a sota la taula per no perdre el temps i poder treballar més hores? D’això s’en diu intensitat i il·lusió…. JBlink a la notícialink a la entrevista EL
Por suerte, el BIArch atiende a las nuevas herramientas de comunicación y los que no pudimos asistir a la conferencia de Toni Gironès el pasado 15 de Diciembre en la Pedrera, ya podemos disfrutar de ella en su web. Link a la conferenciaB. Alés
Hoy en clase, en la UIC, se ha hablado de alguno de los proyectos que Saenz de Oiza construyó en Mallorca y he recordado está fantástica entrevista donde se hace un repaso a toda su producción arquitectónica. entrevista