Martina Fabré Teixint passatges
Al centre de Terrassa, entre la Plaça Nova i la Plaça Vella, queda ubicada una illa que aglutina diverses tipologies arquitectòniques i que concentra la transició entre dos teixits urbans molt diferenciats. Al front nord -delimitat per cases de cos i la catedral del Sant Esperit- s’estén la zona peatonal del centre de la ciutat, mentre que al front sud -on es troben antics magatzems industrials en desús s’obre un sistema d’espai públic infrautilitzat. A l’interior de l’illa ha quedat un vestigi industrial, el Vapor Ros, obra de Lluís Moncunill, catalogat com a BCIL, pràcticament en desús i en un avançat estat de degradació. Entre els vidres terncats de les finestres i les heures salvatges s’entreveuen voltes de maó de pla, pilars de fosa i antics engrenatges. Malgrat tot, alguns llogaters mantenen petits comerços en planta baixa i, a la nau del fons del pati, hi han situat algunes cases-taller.
Davant d’aquesta situació de complexa casuística, el projecte planteja una xarxa de passatges recuperant antigues vies i aprofitant la condició d’alguns equipaments passants. Així doncs, apareix un primer recorregut obert les 24 hores al qual s’hi sumen passos restringits que creuen per l’interior d’edificis existents. Les diverses actuacions que cal dur a terme són de naturaleses diferents: gestió, rehabilitació, canvi d’ús, etc. En generar aquest ordit de passatges, els espais lliures interiors s’incorporen a la xarxa viària de la ciutat.
Pel que fa a la reprogramació dels espais en desús, es proposa mesclar usos propis dels dos fronts que conflueixen a l’àmbit. Es cedeix la nau principal del Vapor a entitats de cultura popular i els magatzems abandonats es converteixen en espais de co-working i un Fab Lab. Els petits locals en planta baixa es conserven i les cases-taller es reubiquen dins del mateix àmbit.
S’escull desenvolupar detalladament el sector sud -integrat per un antic magatzem reconvertit en Fab Lab i per la capçalera del Vapor Ros, local d’assaig de castellers- ja que està format per un sistema d’equipaments que combinen l’activitat amb el pas.
L’estratègia d’intervenció dins de les naus consisteix en agrupar els serveis, la circulació vertical i l’emmagatzematge. Aquest darrer constitueix un sòcol de fusta que redueix l’enorme escala dels vapors per tal de fer-los habitables. L’estructura nova es resol amb entramats metàl·lics i plans de relliga, que separen les zones de pas de les més privades dels equipaments. Finalment, s’afegeixen petites capses de fusta que alberguen tallers individuals, despatxos, sales de reunions,etc, totes elles de caràcter mòbil. D’aquesta manera s’aconsegueix sectoritzar l’interior de les naus i climatitzar independentment els punts que ho requereixen.
