El projecte tenia per objectiu la pavimentació d’un antic camí medieval situat al sud de la ciutat de Manresa. La ciutat presenta un límit marcat i clar sobre el riu Cardener a causa de la presència del congost abrupte del riu i de la presència de la platja de vies de l’estació del ferrocarril. Aquest tall orogràfic i d’infraestructures genera un tall net entre el teixit urbà i els espais agrícoles emplaçats al sud de la ciutat. El camí de Santa Caterina, que connecta amb l’antiga torre de defensa de Santa Caterina, està situat a les costes abruptes del congost del riu. El camí permet accedir, des de la ciutat, al pla de la torre de Santa Caterina; el pla és un mirador excepcional sobre la façana històrica i monumental de la ciutat.
L’actuació ha consistit en executar un paviment de formigó en els punts més abruptes i amb més pendent del camí. El formigó, fet amb àrid de 10mm de diàmetre màxim, s’ha executat amb acabat polit o rentat a l’àcid.
El projecte dibuixat es va utilitzar com a punt de partida: fixava els criteris constructius i una primera aproximació geomètrica de la solució. A l’obra, a mesura que anaven apareixent restes mig enterrades del paviment històric o emergia la geometria exacta dels estrats de roca, es van anar ajustant les solucions geomètriques de cada porció de projecte. Els rodons d’acer i les tirades de cordill van ser els instruments de precisió de l’obra.
La intervenció ha pretès afegir una nova capa contemporània a l’indret sense esborrar –ni reconstruir- les restes de paviment històric. Els trams i fragments de nou paviment pretenen sumar un nou estrat al lloc tot permetent una lectura clara de la història, del passat fins a l’actualitat.
1 Comment
Quin projecte més senzill i sensible. Sembla que el nou paviment no toqui el terra, no imposa una geometria, se situa amb molt de respecte dins de l’entorn.