| Jorge Suárez Kilzi
| 2015 | PFC | ETSAB
| Profesor: J. Sabaté, A. Peñín y J. Urbano
Aquest projecte es centra a la segona fase d’un concurs real al «Pôle Muséal de Lausanne” a Suïssa. Desprès d’un any entre l’Epfl i Urbaplan el seu contexte ha près un sentit especial gràcies al coneixement de primera ma la problemàtica, l’estil de vida de la ciutat, els barris col·lindants a l’intervenció i els futurs canvis que patirà/gaudirà la zona. La proposta plantejada va ser el resultat d’intensives reflexions.
Partint de la proposta de l’estudi Barceloní, estudio Barozzi-Veiga, la segona fase del projecte, es resolé a mitjans d’octubre d’aquest any, tenia la gran responsabilitat de completar un significat fins aleshores mig conformat. Des d’una volumetria i materialitat dures i sovint criticades a certs sectors socials a lausanne, la lectura de conjunt per al futur espai públic-ciutat museísitica es va concebre des del començament com a un punt clau.
Partint doncs d’una filosofia comunicativa i diagramàtica, es va plantejar un conjunt de tres edificis, tres museus, tres materialitats i tres gesticulacions inherents a les col·leccions, esperits i història de les tres institucions principals (mcb-a, mudac i Elysée). Tot incorporant una lectura coherent de la primera proposta al disseny, dos nous volums que segeuixen l’esquema de pavellons i barres tant repetit al centre de la ciutat, prenen la fusta i el vidre, com a materials, i les gesticulacions d’aixecament vers les vistes i de càrrega inconogràfica i com a actituds vers l’espai.
Com a complement, fora de les funcions públiques principals (museus, sales d’esdeveniments i performances, botigues, mediateca Elysée, etc) acumulades als dos volums nets que sobresurten com a objectes compositius, la resta de les funcions es releguen a segons plans (reserves i tallers a soterrani, carrega rodada al rerefons, i funcions comuns als sòcols vers la topografia). Pel que fa a l’espai públic, es planteja un gradient entre paviments sòlids i vegetació a plena terra, que acompanya l’idea de descomposició del complexe i fa de coixí entre el conjunt i la zona residencial adjacent (una funció que d’alguna manera ja fa la topografia a l’eix n-s).
Es creu doncs, que la nova proposta, acompanyada de diagrames coherents en planta, apropen l’intervenció al públic i dota de coherència al conjunt.
