| Marc Méndez Peña
| 2015 | PFC | ETSAV (Barcelona)
|Profesor : Josep Ferrando
LES CHANTIERS DE L’ESCLAIN
“Les Chantiers de l’Esclain” és una proposta per a la rehabilitació, ampliació i reprogramació de les antigues Drassanes L’Esclain de la ciutat de Nantes, a la riba nord del riu Loira, a França. A escassos quilòmetres a l’oest de l’Île de Nantes, i en contrast amb l’ambiciós projecte d’expansió urbana que s’hi desenvolupa des de fa prop d’una dècada, la intervenció representaria una alternativa a la direcció que pren la ciutat en els darrers temps, reivindicant les propietats de l’emplaçament geogràfic i aprofitant els ímputs socials existents.
El projecte es desenvolupa en una de les parcel·les més rellevants dins del vast patrimoni industrial de la ciutat; a la part baixa del barri de Chantenay-Ste.Anne, sobre un un conjunt de 6.500m2 de naus industrials, la gran majoria d’estructura metàl·lica i que daten de diferents èpoques, les més antigues del 1900.
RE-APROPIACIÓ ( “Ceci n’est pas une friche” )
La intervenció a les Drassanes de l’Esclain neix, per una banda, com a necessitat primària d’acompanyar un moviment ja existent. La reapropiació dels espais obsolets de l’Esclain és una realitat que sorgeix de l’entesa entre el mateix gestor i co-propietari de les drassanes i d’un seguit d’associacions i cooperatives que hi són afins, rere les quals han arribat altres agrupacions, artistes i petites empreses, majoritàriament del ram de la creació. Una ocupació que ha respost a la llei del “primer que arriba, primer que seu” i que ha acabat entrecreuant un garbuix d’oficis dins d’una amalgama d’antigues naus industrials desafectades.
D’aquesta manera, l’estratègia parteix del reconeixement d’aquesta reinvenció natural dels usos de l’edifici i el dinamisme i la riquesa que aporta el teixit associatiu. Es tractarà de donar al conjunt les eines necessàries per evolucionar de forma ordenada i intel·ligible. Articular el moviment associatiu del barri a través de la recuperació per part de les arts i la cultura d’aquesta “friche vivante”.
VESTIGIS INDUSTRIALS; SUPERPOSICIÓ D’ETAPES
L’edifici en qüestió és el resultat d’una suc- cessió de sistemes constructius industrials que s’han superposat al llarg dels anys.
Des de la construcció del primer edifici al 1835, la propietat del conjunt ha canviat de mans i d’usos diverses vegades, adaptant els espais a les neces- sitats de cada empresa.
QUÈ? Articular un Moviment
Cal engegar una estratègia de gestió que permeti establir una dinàmica cíclica, on puguin funcionar les drassanes i la resta d’activitats existents en paral·lel, enriquint-se les unes a les altres.
A poc a poc, s’incorporen nous usos que recolzen els ja existents i augmenten el potencial logístic i econòmic del conjunt, permetent ampliar l’oferta a nous creadors.
COM? Deconstruir + Ordenar
PLANIMETRIA
ENERGIA
CLIMA
El principi que segueixen les instal·lacions és conseqüent amb l’estratègia de projecte: Un gran espai semi-exterior amb una envolvent dinàmica —regulable segons el clima— embolcalla i “filtra” les energies amb la inèrcia del buit interior.
Les peces de programa s’organitzen entorn d’aquest espai, subdividides al seu temps en dos espais diferenciats. L’espai de transició —Halls, Offices, Paliers, etc.— i l’espai servit —espais de treball, co-working, cambres—, aquell que exigeix el confort més important.
Aquest gradient de transició Exterior » Interior amb què s’organitza el programa permet l’intercanvi d’energia de forma passiva amb l’espai captador i economitza la despesa energètica necessària per a abastir el confort demandat a cada espai. D’aquesta manera, es centren totes les despeses única i exclusivament en les zones d’estança perllongada: Espais de co-working, ateliers, cambres de l’alberg, Sales, etc.
SANEJAMENT
Els Chantiers de l’Esclain disposen d’una superfície de cobertes molt important, 3950m2 més dos antics dipòsits capaços de recollir fins a 20m3 i 100m3 respectivament.
Tal extensió deriva en un gran volum d’aigües pluvials, i fa plausible la instal·lació d’un dipòsit de recollida que reintegri les aquestes aigües a la xarxa per a ajardinaments exteriors i aigua no potable, com és el cas de les cisternes o els sistemes de protecció contra incendis (dipòsit en altura).
EVAQUACIÓ
L’acció d’alliberar les naus centrals suposa per sí mateixa una intervenció crucial en la seguretat de l’edifici. El “desbloqueig” de l’amalgama i la nova organització transforma espais anteriorment difícils d’evacuar en nous espais semi-exteriors que suposaran noves zones segures quan l’envolvent estigui completament oberta.
Això facilitarà, per tant, que els usuaris de la resta d’edificis, sobretot dels espais més interiors —p.ex. el cas dels vestuaris— disposin d’un recorregut molt curt per a evacuar la sala.
