Ara li diem Josep, ara li diem José... i la pobre Carme/n Chacón que es pensava que s'havia inventat alguna cosa nova en el terreny de la onomàstica "creativa". I l'home parlant de Macià, Aiguadé i ERC com a "polítics del país" (Sert "dixit") quan l'entrevistava Jaume Freixas el 1983 i aquesta cosa parlant d'en Sert com a "el arquitecto español" i com a representant "de España"... només falta que proposin que aparegui el retrat d'en Sert a la màniga de la samarreta de "La Roja". Quin absolut despropòsit — en termes culturals (inclosos els arquitectònics). pd. el "teaser" del film descontextualitza de manera totalment gratuïta la frase "jo no crec en els petits regionalismes" (treta de l'entrevista amb en Freixas). Sert, en realitat i tot parlant de la Fundació Maeght, vincula aquest projecte no només a la tradició arquitectònica del Principat (via la volta catalana, Gaudí i els lluernaris) sinó a tot el conjunt dels Països Catalans (via l'extensió del gòtic català —les "parets llises" en destaca ell—, Catalunya Nord enllà i menjant-se fins i tot part de la Provença on el gòtic prototípicament català, de fet, no hi acabà d'arribar mai)... per Sert el "gran regionalisme" no és res més que els Països Catalans augmentats uns quants quilòmetres més enllà de la seva àrea d'influència. Per ell, "arquitectura mediterrània" és "arquitectura catalana" com ell mateix explica després de la frase que surt al "teaser". Però vaja, a José Manuel García-Margallo —de "Exteriores" i preocupadíssim per la Marca España a dia d'avui— tal ridícula descontextualització (afegida a la traducció del nom de pila) segur que li agradarà molt... queda molt bé per deixar això del nacionalisme català —que, entre altres, se sustenta sobre el patrimoni arquitectònic nacional, inclòs el GATCPAC— com una cosa "provinciana". En fi...