Font: www.Projectes56t.com
Avui comencen les classes a l’ETSAB i aquesta tarda hi ha la presentació del curs i el nou exercici. Aquest cop treballarem en un projecte d’uns 160 habitatges (repartits en dues tipologies de 110 i 50 m2) prop del Port, en un solar que hi ha davant la Plaça de la Carbonera, que construirà la nova façana de la ciutat en aquest punt i el final del Paral·lel i on conflueixen diferents trames de teixits i situacions: el Poble Sec, Montjuïc, la futura Rambla de Mar i la zona del Port.
Ja us podeu descarregar la documentació al link de la web del curs.
PROJECTES V-VI Tarda. HABITATGE i CIUTAT. Curs 2011-2012.
professor responsable: Pere Joan Ravetllat
col.laboració a la docència: Raül Avilla | Pau Bajet
professors: Jordi Badia | Ibón Bilbao | Josep Bohigas | Josep Ferrando | Joan Pascual | Marta Peris | Antoni Ubach
El lloc
La relació de Barcelona amb el seu front marítim ha canviat molt al llarg dels últims anys, i des dels jocs olímpics l’ apropament de la ciutat al mar ha estat creixent.
El lloc proposat per aquest primer quadrimestre Drassanes – Poble Sec s’inscriu precisament en aquest procés d’apropament al que s’afegeixen la resolució al final de l’avinguda del Paral·lel i la incorporació del barri del Poble Sec a la rotonda generada per la ronda litoral i que relaciona edificacions tan diverses com les Drassanes de Barcelona, la Torre Colom, l’antiga Duana o el Moll de Barcelona que condueix al World Trade Center.
En concret, el solar proposat queda limitat pel Passeig de Josep Carner, l’avinguda del Paral·lel i els carrers de Carrera i Vila Vilà. Actualment, també hi ha l’ escola Consell de Cent que considerem traslladada tal i com es preveu realment, i els jardins de Walter Benjamin que caldrà incorporar d’ alguna manera al conjunt de la proposta final.
Resoldre la façana del barri del Poble Sec al front de mar, i resoldre l’escala del nou edifici en relació als espais que l’ envolten és l’ objectiu d’aquest primer projecte.
Observar, analitzar i entendre el nou espai serà imprescindible per trobar una escala adequada a la nova intervenció. Geometria, volums, buits i plens hauran de relacionar-se per tal de definir com l’espai individual encaixa en el col·lectiu i l’espai domèstic en l’urbà.
Programa
El conjunt a projectar haurà de contenir 80 habitatges d’una superfície de 110m2 útils. D’aquests 80 habitatges, entre un 20% i un 30% hauran de permetre la seva utilització compartida per estudiants.
També es demanen 80 habitatges de 50m2 útils destinats a gent gran amb uns serveis comuns de sala polivalent i bugaderia (80m2 i 20m2 aprox), que poden compartir alguns dels seus espais permetent petites agrupacions. Finalment, cal un aparcament per 160 vehicles amb una superfície construïda total d´ habitatge de 15.000m2.
Es tindrà en compte la renovació dels procediments en la construcció, els criteris de sostenibilitat i la utilització dels edificis per persones amb mobilitat reduïda. No es fixa l’altura però sí es demana una especial atenció a la relació amb els edificis propers.
Caldrà definir:
La cèl•lula de l’habitatge i l’organització del seu espai.
La relació entre l’esmentada cèl•lula i la seva agrupació.
Les solucions constructives, estructurals i d’instal•lacions.
La definició detallada de l’exterior.
