no sé quin exercici esteu fent però si recomanes l'Institut Francès com a exemple de pell "tersa" i impoluta, ja posats pots recomenar un precedent i un "fill" quasi calcats de l'edifici de Coderch: Sostres i el seu Noticiero Universal (ara un restaurant, i molt més "net" que el de Coderch) i la Ciutat de la Justícia de Chipperfield (8 Instituts francesos de "colorins").... amb no sé quants de milers de finestres d'alumini de la casa Technal (si no recordo malament).

Tot i així, s'ha d'estar molt segur per crear una façana sense voladissos de cap mena... les dues dimensions redueixen la composició plàstica d'una façana (venustas) a la condició de "quadre" i aleshores... les crítiques podran ser molt més ferotges perque la composició es torna molt més elemental. I no vindran pas, no pas exclusivament en tot cas, per part de la "intelligentsia" arquitectònica. L'usuari tindrà problemes (utilitas). Se n'ha de saber molt de construcció (firmitas) per a fer aquesta mena de plàstica i sobretot tenir el llapis molt fi (i posats a recomenar, per afilar el llapis del detall 1/20, consultar, sí o sí, els quaderns de l'Ignacio Paricio a l'editorial Bisagra, si és que encara s'editen...)

Avui a classe hem parlat de façanes i ha aparegut un projecte que demanava una façana continua, regular, pura que volia ser una mena de parentesi a la Via Augusta sense ocultar la seva voluntat de mostrar-se. La solució fàcil era la doble pell i treballar amb unes terrasses continues i una protecció solar com els porticons de H&deM a paris o el de bambú de FOA a Madrid. Però els alumnes apostaven per una façana més massissa... Per això vaig recordar l'Institut Francés de Coderch que crec que compleix totes aquestes característiques.
Una façana de lames sense lames, amb el vidre a ras de pell per a no crear ombres i subratllar la planeitat de la façana, amb la component vertical típica de l'Eixample, etc... Una molt bona referència pel projecte de la Via Augusta.