L’altre dia a classe parlàvem de que allò que fa d’una obra d’arquitectura quelcom d’especial no és un compliment exhaustiu d’un programa o unes normatives. Aquestes premises enteníem que eren inherents a qualsevol obra amb cara i ulls.
Doncs bé, avui he acabat un petit llibre titulat Atmósferas, d’en Peter Zumthor. En ell es troba una conferència que el mateix arquitecte va pronunciar fa uns anys, on repasa que és per a ell l’arquitectura i com aborda els seus encàrrecs. El llibre és fantàstic i el to del discurs és proper i quasi informal, sense deixar-se emportar pel pedulant llegunatge que els arquitectes sovint intentem aparentar.
Al meu parer la seva lectura del que és l’arquitectura és apasionant (fa que realment entenguis perquè és tan fàcil estimar l’arquitectura) i en certa manera respòn a aquella cosa “especial” que comentàvem l’altre dia.
Us el recomano de totes totes!
Joan
Zumthor és un "fenomenològic". Fets, no paraules. Textures, no paraules. Experiències vitals, no paraules. Com Aalto. Si cal llegir, millor anar a buscar els "professionals" de la "paper architecture". I Zumthor no acostuma a aparèixer en aquest últim grup. En alguns fòrums es llegeix la "decepció" d'alguns dels seus fans que no han trobat els secrets del seu "fer" en les seves explicacions. Hi ha gent dotada per a la retòrica i d'altres que van més escassos. Koolhaas, segurament no sabria fer-te tremolar en una capelleta dalt de la muntanya. Però el tio no calla ni sota l'aigua... i sovint l'encerta.