Un premi totalment merescut. Pocs arquitectes han influit tant en els nous llenguatges de l’arquitectura contemporània com aquest parell…. Per cert, recordeu aquella entrevista de EL PAÍS on Sejima explicava que dormia en un matalàs extés a sota la taula per no perdre el temps i poder treballar més hores? D’això s’en diu intensitat i il·lusió…. JB
link a la notícia
link a la entrevista EL PAÍS
Mogas Arquitectes > Cottage 
DataAE > Rehabilitación de una casa entr… 
Toni Gironès > Reforma y rehabilitación … 
Johan Celsing Arkitektkontor > The New C… 
Laura Bonell > Reforma de un piso en c/ … 
Carmody Groarke > Gormley Studios, Londo… 
Wilhelm Wohlert > Casa para huéspedes. 1… 
Tony Fretton > Houses in Molenplein 
J. A. Coderch > Lámpara Disa, 1957 
Irina Berdonces + Núria Tarrés > Habitat… 
El amigo Medit expone sus argumentos, nada que rebatir (salvo frases sentenciosas como "ni de coña", "no nos paseos de la raya" o "aquí y en China"). Me gustaría estar en más profundo conocimiento del sentido del concepto de "transversalidad presencial". Se cita a Siza. Soy el fan, por así decirlo, número dos del portugues, su obra, su discurso, su lenguaje, creo que son merecedores del más amplio reconocimiento. Entiendo que los Pritzker valoran una trayectoria, no un momento (o entiendo que así debería ser). No sé si SANAA o Holl tienen más presencia uno sobre el otro, ni si la comunidad arquitectónica mundial, ente difuso, sigue más de cerca a unos o a otros. No oculto mi preferencia de Holl sobre los SANAA, quienes creo que reciben el premio algo pronto en sus carreras. No tengo tampoco argumentos objetivos para enderezar mis preferencias, si puedo decir que durante mis años de carrera las obras de Holl, por formalidad, lenguaje, uso de materiales y espacios, soluciones novedosas -sobretodo en el ámbito de la vivienda (léase las Nexus World).
Estoy de acuerdo también contigo acerca de si tene runa obra enos "variada" debe ser o no un lastre frente a una obra más "camaleónica". De hecho, también podría decirse que la trayectoria de Murcutt ha consistido en ir multiplicando y variando su unidad residencial (en este caso, todo y mi ferviente fanatismo también por Murcutt, considero que para recibir todo un premio como este el premiado debería tener mayor registro por lo que respecta al programa de su obra: residencial, público, cultural, etc. En este aspecto, creo que Siza es de los mejores que ha soportado el cambio de escala desde las viviendas a los grandes edificios público/culturales -Santiago, Porto, recientemente Ibere Carmago, etc.). SANAA? Sé que es una perspectiva sesgada, pero no consigo ver en ellos más que cajas más o menos apiladas, dos o tres tipos de pieles y unas distribuciones transliteradas de un diagrama de relaciones programáticas. Considero además que frecuentemente sus soluciones se "aislan" del entorno y corren el peligro de parecer más una oportunidad para hacer un ejercicio que plasme sus "inquietudes estilísticas" -y aquí me refiero a sus obras internacionales, las japonesas tienen a sus espaldas el "casi todo vale" del territorio circundante. Y a modo ya anecdótico, me gustaría saber el consumo energético del "archireconocido" edificio Rolex en Suiza. Seguramente parte de su mérito esté en perfeccionar la técnica para conseguir un vidrio que perita condicionar toda esa superficie al exiguo clima suizo. ¿A qué precio? Qué mas da. Es Rolex...
Ja dic que a Holl li caurà la medalla entre altres coses perquè el localisme de Holl és propi del mateix lloc d'on són originaris els premis, i allà, als EUA, Holl és poc menys que un semi-déu... per tant segurament en el pròxim lustre li donaran (i no dic pas que no se la mereixi).
Ara bé està per veure perquè la investigació continua en una mateixa linia estílistica com la que practiquen SANAA és menys "creativa" i menys mereixedora d'un reconeixement que la que resulta més camaleònica .... i Holl, tot i tenir diferents registres, també ha pecat i segueix pecant de tant en tant d'aquesta virtut -que no pas defecte- de reiterar un formalisme personal en busca del seu perfeccionament o, en el seu defecte, d'adaptació circumstancial segons el cas. Cas a estudiar: les derivades de l'enorme dormitori del MIT... el recent complex Linked Hybrid a Pequín o el concurs que va guanyar fa poc a Copenhagen (l'LM Project) són reinterpretacions de la porositat quadriculada del MIT -que per cert, diuen alguns usuaris d'Archinect, que van fer estada allà en algun moment, és un lloc terriblement inòcomode fins i tot per a estudiants universitaris...-
En fi, totes dues linies ("hay dos linias de investigación" que deia el fatxa aquell) són mereixedores d'un reconeixement i a vegades requereix una capacitat creativa MOLT més important perfeccionar un estil o una ideologia arquitectònica personal que no partir de zero a cada projecte.
I això de que SANAA són "number one" al Japó també és discutible... quants es deuen haver quedat amb la mandíbula per terra al saber que la Kazuyo s'enduia el premi abans que el mestre Ito (tot i que potser la, entre altres, intrigant, per estrambòtica no pas per seductora, torre vermella de L'Hospitalet no ajudarà massa al pare de LA mediateca per execel·lència i mare de totes les mediateques que es fan i es desfan -Sendai! Sendai!-, alhora de donar-li "catxé" internacional).
Amb Correa ja es poden espabilar perque no li deu quedar massa temps en aquesta Vall de Llàgrimes i aquest se'l mereix tant -si realment el Pritzker és un "nobel" internacional i no un "nobel" occidental- com Mendes da Rocha o Fehn... els de l'Aga Khan bé farien de passa'ls-hi una llista d'arquitectes del món islàmic, asiàtic i africà a la família Pritzker... alguna sorpresa deuen tenir mig-amagada en aquells paratges.
Això si, totalment d'acord respecte a Charles Correa; crec que la seva nominació fóra molt bona i que respondria molt bé a la filosofia del premi. Mai sabrem on hauria arribat l'Enric; però de bon segur que ara estariem parlant de la figura més capdavantera del panorama mundial. Potser a Candela se'l veu més com a enginyer que co a arquitecte... Ibé, pel que ha estat a nivell teòric en Philip Johnson (m'arrisco a dir que era el darrer Mies viu), no es pot possar cap pega al seu premi. Jo posaria més en dubte altres com el de Hans Hollein o Norman Foster (llops a mi! :D).
Futurs noms? Qui sap, els arquitectes estrella ja tenen gairebé tots un Pritzker, apostaria per l'any vinent per algun "exòtic"; tipus Correa -tot i que darrerament no té massa ressó- o potser un dels bons chilens/argentins que sorten darrerament. Em penso que malhauradament, un Pritzker africà trigarà en sortir...
A Holl li caurà en algun moment dels pròxims 5 anys... i Charles Correa i d'altres es moriran sense haver-lo guanyat, com en Miralles o en Fèlix Candela o tants d'altres que es mengen amb patates alguns dels guanyadors del premi (Philip Johnson? eh?).
M'agraden molt aquest parell però m'agradaria veure on està la influència de la Kazuyo en l'arquitectura contemporània... exemples, please? Qui fa el què fan aquest parell? on estan les transparències del Museu de Toledo? .. d'acord que al Japó han tingut seguidors però més enllà del país del sol naixent no veig que hi hagi cap influència directa via SANAA en el panorama general... la influència d'aquesta gent està diluïda entre totes les altres, sense més preponderància que la de Zumthor, H&dM, Koolhaas-OMA, i altres astres interplanetaris actuals.
Potser perquè el què fan és molt idiosincràtic -eufemise de "nacionlista"-: tot és essencialment japonès. I trasplantar la delicadesa antisísmica "japo" a la cacofonia occidenatl requereix de protecció: en el cas del museu Hell Yeah!, conegut com a New Museum, a un carreró de NY necessita forrar-se de deployé... només si van al camp, Toledo o Serpentine Gallery, poden portar un tros d'actitud nipona a occident.
Prou "locals" per ser "universals" (Dalí!, Puig i Cadafalch!), massa "locals" per ser imitats. -> Poca influència real en el disseny contemporani de manera transversal.
Me thinks.... tot són opinions.