L’altre dia em vaig topar amb aquest article de la Marta Peris, que fa una anàlisi molt interessant del Whitney Museum a Manhattan. L’article centra gran part del discurs en com el museu es col·loca i dialoga amb l’entorn.

La veritat és que tot i tenir un programa que difereix moltíssim de l’habitatge, les preocupacions són les mateixes. Què és el que l’entorn em pot donar i que li puc donar jo a ell. És aquí on Breuer demostra totes les seves habilitats. Entèn què l’envolta, ho modifica i aconsegueix que la seva obra s’entengui com un element autònom amable amb la ciutat.